I ara, què?

He deixat passar uns dies abans d'escriure respecte a la manifestació de dissabte perque volia païr la situació. Crec que pagava la pena esperar i escriure en fred.

Així doncs, com molts ja sabem, excepte els informatius de Televisió de Catalunya que quasi bé passi per alt l'éxit, i algun polític o periodista il·luminat/desquiciat manté i defensa sense caure-li la cara de vergonya que tot i els milers de persones assistents a la manifestació cal tenir present que va haver quasi set milions de catalans que no van anar-hi i que per tant això és un reflex del fracàs de la convocatòria. Doncs bé, una riuada de ciutadans vam mostrar el nostre enuig per la situació en que es troba el país. Ciutadans de diferents classes socials, vinguts d’arreu dels Països Catalans, partits polítics, famílies senceres, parelles, avis, colles d’adolescents, tots amb ideologies independentistes, nacionalistes, sobiranistes, o simplement catalans , vam desfilar pels carrers de la capital catalana per dir PROU!.

Estem farts de ser els banyuts i pagar el beure. Que ja n’hi ha prou que rodalies no funcioni, que el TAV no arribi mai, que per cremar quatre fotografies es dictin multes econòmiques, que la selecció només pugui competir en partits d’escudella (només poden jugar per Nadal), que es menteixi dient que el castellà està perseguit, que es paguin un munt d’impostos a l’estat espanyol i no es rebi cap compensació, que des de les ones espanyoles es menteixi i s’insulti i ningú prengui cap mesura, l'ocultisme de les balances fiscals, una clara impunitat de la ultradreta, i de tota una sèrie de greuges que n’hi hauria per escriure un munt de pàgines.
Malgrat tot això, cal mirar enrrera i recordar la manifestació que es va celebrar el mes de febrer del 2006, de què va servir?, de res?, sí, d’una cosa: veure que, malgrat haver-nos manifestat milers de persones, llavors i fa quatre dies, no ens fan ni el mínim cas, Espanya ens ignora. Per moltes manifestacions, protestes i tot el que ens passi pel cap, Espanya, el govern espanyol, no ens vol comprendre, sigui de dretes o d’esquerres, ells només tenen al cap que ens han d’esprèmer i que tenen tot el dret perque ens consideren espanyols, això sí, espanyols dolents, o sino no m'explico l'odi que ens tenen.

Foto: David Datzira